LA DIRECTORA
LA DIRECTORA
Rosalind Bain (UK) és una versàtil directora i productora de sèries amb una àmplia experiència de rodatge a casa i l'estranger, en una àmplia gamma de documental d'entreteniment, programes de viatges, història, ciència, localitzacions llunyanes, arxiu i documentació d'actualitat per ITV, Canals 4 i 5, BBC, Nat Geo i Netflix. Acostumada a actuar en entorns hostils, amb fortes habilitats periodistes i grans dots de narradora audiovisual.
Les pel·lícules recents inclouen un llargmetratge documental per a Discovery Science Cleopatra, Sexe, mentides i secrets i la seriï `Producció per a Viceland Com robar un banc. “Drug Lords: Pablo Escobar” i “Drug Lords: Càrtel de Cali” per a les produccions de Netflix ITN; “Història secreta del vi de Shiraz” per a la BBC World i BBC Persian (2016), una pel·lícula que narra els orígens del vi i en particular Shiraz. Filmat en diversos països, incloent Geòrgia, Hongria, França i els EUA; “Ross Kemp: Móns Extrems” per a Freshwater Films Sky, un documental sobre la caça furtiva d'elefants a Moçambic filmat al desert remot de la reserva de Niassa; “Primal Survivor Icon Films” per National Geographic filmada a la seva ubicació al Sàhara i “Recordant les Massacres Armenies” per a la BBC Worldwide, documental en què la periodista Lara Potrossians torna a Turquia en un viatge personal per conèixer el seu avi armeni i el que queda de la seva cultura; entre d'altres.
Ha rebut molts guardons, com el premi BMA al millor programa de Ciències, la millor periodista de divulgació d’històries de negocis per la televisió 2004 i la millor campanya de contingut de marca 2016. El seu treball com a productora de Staff Four News, especialitzada en assumptes estrangers i àrees de conflicte i, en particular, “Taliban: Informes d'Afganistan amb Saira Shah” van guanyar el premi Amnistia Internacional.
LA VISIÓ DE LA DIRECTORA
La història d'aquesta pel·lícula és la història de la vida d'un home. També és la història de com podem cercar la pau en temps de conflicte i guerra, no amb amenaces, no amb pistoles, sinó amb paraules, contactes, confiança, habilitat i coneixement. La persona neutral, en la que hom confia, es troba envoltada de forces mútuament hostils amb un objectiu: negociar un camí cap a la pau.
El fil, a través de la pel·lícula i a través de la història d'alguns dels conflictes més intractables dels últims temps, són les paraules i accions de Jordi Raich. Usant el seu testimoniatge, arxiu personal i recolzat amb entrevistes de grans figures de l’àmbit internacional, expliquem la història de com va ajudar a facilitar i aconseguir el final d'un conflicte guerriller de 50 anys a Colòmbia, com ha intentat promoure la prevenció de conflictes a Somàlia i com negocia l'alliberament d'ostatges, sovint des del marge, lluny de l'esplendor dels mitjans de comunicació.
La pel·lícula, a través de Jordi Raich, també permetrà l'accés a la Creu Roja Internacional a Ginebra i al seu nou destí a Mèxic, on els càrtels d'immigrants i drogues causen una enorme crisi a les Amèriques. La càmera el seguirà a la seva última missió, la seva darrera tasca, i serà una reflexió sobre el que es pot aconseguir i com les negociacions poden funcionar o ser minades.
La pel·lícula també mostrarà com ser el negociador ha afectat la seva vida i la seva família. Jordi Raich parlarà íntimament sobre les seves esperances i creences, els moments baixos, els triomfs. Tot això configurat en un context on el conflicte violent es manté influït per moltes parts del món.
Rosalind Bain
EL TEMA I LA INTENCIÓ DEL DIRECTOR
EL TEMA I LA INTENCIÓ
La pel·lícula mostra la freqüència amb la qual en situacions de conflicte (qualsevol tipus de conflicte) som capaços d'abandonar el nostre paper, la qual cosa ens impedeix entendre o estar d'acord amb el que estem enfrontant i que molt sovint considerem com el nostre enemic.
Això també porta a situacions en les quals la mercantilització de l'ésser humà arriba a extrems, com en la violència endèmica que assola a Mèxic.
En aquest sentit, és encomiable l'actitud de les ONG com el CICR, que no prenen partit per cap de les parts, ajudant a resoldre els conflictes des de la més estricta neutralitat, com a Noruega, país que porta dècades esforçant-se en aquestes funcions.
La presència de tercers com a mediadors pot ajudar-nos a superar la desconfiança i els temors i a superar la situació per a establir acords ad hoc, però també a millorar-nos a nosaltres mateixos com a individus i a augmentar la confiança entre grups. És evident que aquest equilibri continua sent inestable, com vam veure en el referèndum de pau a Colòmbia.
Com ho indica el títol de la cita inicial i final de la pel·lícula de Carl Gustav Jung, el nostre documental explora com aquest conflicte entre el malentès i l'acord està arrelat en la naturalesa humana, tan fortament que pot ser impossible eradicar-ho. Considero que el títol no sols il·lustra la tesi que estic presentant, sinó que també ofereix un "codi de lectura" de la pel·lícula.
És important recordar que el missatge que volem transmetre és positiu, però no maniqueu: la nostra voluntat (la meva i la dels productors) és transmetre que la simple acceptació d'aquesta condició humana (amb totes les contradiccions, llums i ombres que implica) pot fer-nos millors.
El discurs (en el qual volem donar veu a totes les parts), se centra especialment en el treball d'aquelles persones i institucions que són capaces de prendre distància, escoltar a tots i buscar el punt comú dels problemes. La tasca de negociador no és fàcil, i exigeix costos molt elevats a nivell personal per a tots aquells que, per qualsevol motiu, han emprès aquest camí professional i vital.
El documental és una invitació a conèixer aquest drama humà, i també a una reflexió íntima de la nostra pròpia actitud en el dia a dia.
La meva intenció no és només mostrar una realitat generalment desconeguda (la pròpia naturalesa de l'obra requereix la màxima discreció), sinó també incidir en ella, sacsejant als espectadors, en el sentit que se sentin cridats a convertir-se en negociadors de les seves pròpies vides.
PUNT DE VISTA
Quant a l'escriptura del tractament, el projecte proposa una lectura de diverses capes. No es tracta només d'exposar els fets, ni de representar o fer visible un esdeveniment actual que molt sovint s'oculta als ulls de la comunitat internacional. (Les anomenades "guerres invisibles", o l'acceptació com a normalitat dels conflictes que s'empantanen en el temps).
Crec que una obra ha d'oferir múltiples lectures, com a capes que es complementen i enriqueixen mútuament. Per això, a més de l'element documental, m'ocuparé d'un altre element de caràcter més psicològic i fins i tot mític (amb un punt de vista pròxim al del psicòleg suís al qual ens referim).
Com detallaré més endavant, la meva intervenció es basa en una cura particular del muntatge, un moment en el qual vaig poder jugar amb l'àudio i el vídeo perquè s'establís un diàleg i una discussió entre ells.
El testimoniatge és important, però a l'hora de fer un documental, encara que sigui necessari, també és insuficient.
D'aquí la necessitat d'articular un discurs i, per tant, l'ordre no cronològic dels esdeveniments.
Com ja he dit, i que detallaré en els següents paràgrafs, el material filmat és l'argila amb la qual donaré forma al documental final, més ric i complex que la suma de les seves parts.
Nota final sobre el punt de vista. Vull explicar que encara que conec i utilitzo l'aparell teòric de Joseph Campbell, no pretenc limitar-me a ell.
El model comunament dit "el viatge de l'heroi" és insuficient per a construir aquesta polifonia sobre el conflicte i la negociació. Limitar-me a aquest model podria fer-me caure en l'hagiografia. Res més lluny del meu objectiu. Vaig poder comprovar-ho en la fase de documentació i preproducció del documental, el treball de negociació, encara que realitzat per individus, és en definitiva un treball col·lectiu.
“El documental és una invitació a conèixer aquest drama humà, i també a una reflexió íntima de la nostra pròpia actitud en el dia a dia.”